xavier gabriel puiggròs

2011-05-04T04:22:00.000-07:00

Recentment una persona molt amable ha dedicat unes hores del seu temps a composar un video amb quadres meus. Ella és coneguda com a Patri Cia. Les imatges són d'aquella exposició que vaig realitzar entre setembre i octubre de l'any passat. Les fotografies utilitzades van ser capturades per en Joel Molt Bé i són les úniques que es van fer durant la mostra. L'exposició va ser al Centre Cívic de Sarrià i fins ara no n'havia penjat cap fotografia. Després de tot ara en podré penjar aquest video.

Aquest video és fruit de la inestimable ajuda d'en Joel Molt Bé i la Patri Cia, amb la seva passió, entrega i voluntat. Moltíssimes gràcies als dos. Sabeu que teniu les portes de casa obertes.

2011-03-14T03:19:00.000-07:00

La maleta de rodes

97x97 cm, oli sobre tela

L'obra és una de les quals ha estat exposada a la Sala Municipal d'Igualada a principis d'any. Va ser un quadre amable de pintar amb el que buscava de fer apareixer una profunditat atmosfèrica a través de veladures amb el blanc. També vaig utilitzar alguns elements de collage, als quals intento donar un contingut més narratiu dins del propi plantejament poètic de l'obra.

Chérie malva

97x97 cm, oli sobre tela

Aquest quadre agafa el nom d'un element de collage situat a la part inferior esquerra de l'obra. Va ser un quadre executat amb molta delicadesa i serenor. Els personatges i els seus reflexes son el punt d'origen d'una peça que busca verticalitat. El protagonisme és agafat una altra vegada per les atòmsferes i els elements volàtils més o menys concrets que si puguin trobar. Sovint, en alguna conversa on se'm demana sobre la naturalesa d'aquest elements, la meva resposta és poc concreta. Llavors intento establir un espai de dialeg amb qui parlo i la resposta bascula en relació la mateixa conversa. En última instància allò que es veu és en la mesura d'allò que l'espectador estigui disposat a veure-hi, des de quelcom tan qüotidià com poden ser pensaments, emocions i sentiments a qualsevol element metafísici.

2011-03-14T03:00:00.000-07:00

La maleta daurada

73x73 cm oli sobre tela

La maleta daurada és el nom que rep el quadre per les aplicacions de collage de la maleta del personatge principal. De la maleta es veu com en brota alguna cosa, també daurada, que flota per l'aire i l'omple. També hagués pogut donar un títol amb alguna referència a Mercuri, missatger entre els deus i els homes, figura vinculada amb el concepte del "Fameio", el servent. En aquest cas la maleta és el continent d'un missatge a transmetre i que el portador en pot ser desconeixedor, però és gràcies a ell que es transmet. A mi em fa pensar en la idea de ser canal, concepte molt interessant i viu entre pensaments esotèrics, espirituals o cosmogònics.

En el moment que treballava sobre el personatge principal em trobava enfarfollant la pintura sense trobar el misteri del resultat. Aquest punt de misteri del que parlo és sobre quan això o allò del quadre, quan no tot ell, pot o no funcionar. Funcionar vull dir quan agafa aquella vida, quan agafa aquella força que et mostra el quadre com a real, creíble, sincer, viu. Va ser llavors intentant fer apareixer aquest aspecte que vaig pensar en treure la pintura amb la que feia la figura de la tela, com si esborrés el que estava fent. De seguida vaig veure que la textura i la presència de la pintura que quedava em transmetia alguna cosa. Vaig seguir traient-la, amb l'espatula, però perfilant amb la punta d'aquesta el perfil del braç esquerre del personatge. De cop va apareixer. Només em va quedar ajustar algun fosc sota l'americana, sota l'aixella... i aquella figura que m'estava resultant tan feixuga va quedar allà amb una presència admirable.

Això exemplifica el procés pictòric que tan necessita del concepte de fer apareixer. Sovint el pintor actua en diàleg amb l'obra sense saber exactament on anirà a parar aquesta, a nivell plàstic, estètic i conceptual. És el mateix diàleg amb els elements que van construïnt l'obra. En aquest sentit el pintor també ha de sentir-se canal dels elements, d'una imatge, d'una idea i fer que conjuminin.

2011-03-14T02:45:00.000-07:00

D'entre allò que no es va veure per aquí durant el 2010 i que no me'n vull estar de mostrar-vos és una aqüarel·la que vaig pintar en una plaça d'un poble del Vallés. A Sant Feliu de Codines s'hi nota una fresca de muntanya. Quan els Pirineus són emblanquinats i la tramuntana s'allarga més enllà dels seus paratges habituals és nota un aire que ha jugat amb la neu.

Per ventura aquell dia el Sol ens va ser company en la travessia. Era dia de mercat, que a Sant Feliu de Codines es celebra en dissabte, i en plena tardor. A les parades de fruita i verdures s'hi veien capses ben plenes de rovellons, ceps, fredolics i bolets diversos que tenen la gràcia de viure en aquestes terres. I entre la gent, les converses delataven l'afició viva i nostrada dels bolets. El mercat es fa a la mateixa plaça de l'ajuntament, el qual queda darrera de la imatge, a l'esquerra hi ha un quiosc, a la dreta un forn amb servei de cafeteria, un bar de poble, que encara era ple de fum, i un altre forn en una cantonada del carrer que s'obre recte avall, en la mateixa casa de la dreta. Enmig de la plaça un espai central de terra amb una font que em quedava a l'esquena també.

D'entre la gent que s'acostava per veure la feina sempre n'hi alguns amb els que m'hi deixo anar, fent-la petar, sovint gent gran, dels que miro si tenen algun secret per descobrir-me. Un d'ells m'explicava com allà mateix, per on cauen els arbres de la dreta, es trobava el punt menys fred del poble. En un dia com aquell l'aire et deixava clara l'época de l'any que estavem i en aquell racó, el vent, pràcticament no hi arribava. A la vegada el Sol amable d'aquell dia et donava aquella escalforeta que t'acabava deixant en samarreta una estona. Tot un plaer en un dia fred de tador.

El retorn de l'activitat blocaire.

2011-01-14T06:04:00.000-08:00

Estimats amics, sé que alguns heu anat visitant el blog per tal de veure si em dignava a comunicar alguna cosa. Us agraeixo l'interés. Sé que d'alguna manera m'arrivava una crida que m'ajudava a tirar endavant.

A finals de setembre vaig estar exposant al Centre Civic de Sarrià i no vaig entrar a penjar les fotografies de les peces d'aquella exposició. Ja a l'octubre vaig començar a preparar els treballs corresponents a les fires nadalenques. Aquests treballs van ser dos. Un presentat a Tolosa de Llenguadoc amb un treball, a nivell, de làmines de la sèrie que presento en pintura. I l'altre el vaig presentar a l'Ars Antiqua, a Igualada, en la coneguda fira d'art i artesania que s'hi organitza. Aquest treball ens acostava unes cartes de tarot relacionant-les amb tota una concepció de pensament oriental. Espero poder-vos-en parlar amb més detall properament.

De mentre també vaig participar en la Fira de Girona, segurament la fira més coneguda i important d'artistes plàstics que es realitza a Catalunya. Amb l'exposició de Sarrià recent i amb bones peces al sarró, la fira, que es celebra per la festa Major de Girona sota la protecció de Sant Narcís, va ser molt positiva. Des d'aquí aprofito per saludar a tots aquells amb els que vam estar parlant una estona.

I després de la Fira, les entregues de finals de novembre dels mercats nadalencs i la preparacíó de l'exposició que està en mostra a la Sala Municipal d'Igualda ens trobem que han passat tres mesets volant fins a dia d'avui.

Més que tot he volgut posar-vos una mica al dia de les tres o quatre coses més destacades que he estat fent durant aquest temps, per en breu entrar en detalls i penjar peces concretes que sé que a algú agraden molt de poder veure. Amb tot espero no fer-me pregar ni gota en la presentació virtual de l'exposició que s'està celebrant fins el diumenge 23 de gener a Igualada.

Una abraçada a tothom i fins aviat.

Divendres 17 inauguració a sarrià

2010-09-15T16:46:00.000-07:00

Benvolguts amics... veig que l'estiu em passa factura. Més de dos mesos sense fer cap entrada no formava part dels meus proposits en vers el bloc, però la vida corre i les coses van com van que deia algú... La veritat és que de bons proposits sempre n'hi ha forces i després de realitzats a vegades no n'hi ha tants, però això no necessariament té que ser una cosa dolenta, qui sap?

Parlo dels proposits per les moltes idees que hi ha hagut aquest estiu a l'hora de fer entrades. Fins hi tot havia creat un nou blog per donar-els-hi cabuda a les que sortien d'allò més d'àmbit professional pel que fa a la meva activitat. Però ja us l'anunciaré. He estat a París, a Cadaques, a Begur, a Pals, a Mas Palomas de Castellfollit del Boix, que ara recordi i he disfrutat molt especialment un concert d'en Josep Puntí i un de l'Esperanza Spalding i també d'algunes degustacions de cervesa artesanal preferiblement de blat.

En fi, un petit repàs abans d'anunciar-vos que el DIVENDRES 17 DE SETEMBRE, INAUGURO una EXPOSICIÓ al CENTRE CÍVIC DE SARRIÀ, de BARCELONA. La inauguració es farà a partir de DOS QUARTS DE VUIT i crec que estarem per allà fins tardet (no crec que més tard de les deu) així que podeu arribar quan vulgueu. A banda em poso a disposició de qui vulgui per acompanyar-lo a veure el conjunt de les obres que estaran exposades fins el divendres 30 de setembre.

La setmana que vé ja us faré l'article del que hi ha penjat amb fotografies incloses, de moment us deixo només el targetó de la exposició.

Una abraçada a tothom i fins aviat!

Tafalla

2010-06-17T08:19:00.000-07:00

Com us he explicat en el post anterior, estic participant en el procés de selecció per una activitat promocional a la Rioja, aquesta vegada mentre us expliqui les sensacions o curiositats respecte l'aquarel·la que us presento, que es el que mica en mica vaig plantejant de fer, també m'extendré una mica en algunes curisotats sobre el que puguí viure en allí.

Pràcticament havia decidit fer un altre racó quan vaig prefrir fer aquest interior d'una plaça amb més referències al terra que no pas l'altre que només era asfalt, i si ja faig un plantejament prou sintèctic, si allò a sintetitzar és un terra d'asfalt, ja puc plegar, perque m'acabaré trobant que no hi posaré res. Per bé que al final vaig triar aquest que veieu.

La primera hora del matí a Tafalla era molt agradable, el Sol il·luminava donant bons contrasts i allò que el Sol acaronava esdevenia bon tema amb facilitat, però la sorpresa va ser que durant el matí aquell gran aliat va estar en dansa amb diverses boires tot el dia. Així que la llum ara era així, ara era aixà. Passa que la influència de veure les coses d'una manera i després veure-les d'una altra, tot i que hagis fet l'esboç de com ho tries pel que fa la llum, doncs no deixa de fer-te ballar la barretina.

Resultat, a mig matí ja ho volia engegar tot rodar, allò ja no sabia per on agafar-ho, el referent havia perdut tota estructura lumínica i per postres amb les hores, el Sol anava canviant tant de posició com el tema ho feia en conseqüència. En un moment així cal conservar la calma per no trobar-te comprometent un paper d'aquarel·la, on es pot llegir tot el que hi ha passat al llarg de la sessió. Així que recapacitant has d'entrar a valorar fins on s'ha arribat i ser conscient de que allò no està decidit i encara hi ha molt a dir. En casos així, on el referent és inestable, no ens queda altre solució que recòrrer al propi suport i a la pròpia obra per preguntar-li per on hem de tirar, i fer un exercici amb un plus d'introspecció i resoldre amb la més alta dignitat de la feina que anem a fer.

En aquests moments m'agrada sentir que allò que faig, que la naturalesa de les accións d'aquesta activitat serveixen com a plantejaments en altres àmbits de la vida. La idea que en trec aquí és que quan hi ha massa soroll a l'entorn, allò que t'impedeix de rebre correctament un missatge, allò que t'impedeix d'interpretar correctament una realitat, el que més convé és mirar-se dins d'un mateix, com tancant els ulls i deixant-se conduïr per nivells més intuïtius. I una mica per aquí van anar les coses, vaig entendre que el transcurs de l'obra no havia d'anar estrictament per la interpretació de la llum i vaig reorientar el plantejament.

És molt interessant en la pràctica habitual de l'exercici plàstic viure diferents tipus de moments en el treball. Vul dir: que l'obra necessariament no ha d'anar sempre rodada, sense moments d'incertesa, tot i que pot anar bé quan tot surt quadrat, la temporització de les accions i la linealitat de les solucions. Però sovint és en aquestes obres on apareix la incertesa on es fa més necessari que mai de trobar solucions plàstiques a les incognites sorgides. És aquell moment on l'obra no és res i la teva execució ha de ser prou per el "fer apareixer", concepte essencialment creatiu, portador d'artisticitat. El deixar de ser per ser com a concepte dinàmic i fugiser el qual sorteja qualsevol regla de tres. El que pugui passar a partir d'aquests plantejaments pot arribar a ser més afortunat o menys, però al meu entendre contindrà la llavor de la recerca i l'adaptabilitat necessaria, ja no d'una activitat plàstica, sinó de tot allò que ens envolta com a éssers.

Un dels recursos que més disfruto utilitzant i que em sorpren fins a quin punt puc utilitzar, és el d'enganxar papers en l'aquarel·la. Si ja és una activitat bastant comuna des de fa uns anys, en els àmbits de pintura al natural, quan això ho traslades a l'aquarel·la on el mateix suport ja és de paper, la plasticitat agafa un altre sentit. El nivell d'integració d'aquest collage em sembla d'una poètica especial. Haig de dir també que només en veig la punta i que sento que encara i ha molt fons per explorar en aquest tema, més que res pel que fa al que em correspon. És aquest recurs que vaig començar a utilitzar en aquesta aquarel·la i que me la va situar en un pla més de poètica de l'espai i on la gamma cromàtica va anar-se situant en consonància amb aquesta conceptualització.

Després de la visita a Tafalla i les converses que hi hagueren amb els vilatans i navarresos diversos voldria destacar algunes curiositats. D'una banda la bandera: aquesta estava formada per l'escut centrat sota una creu carlista (de borgonya) lila en fons blanc. En la Viquipèdia, la bandera de Tafalla ens la presenta amb la creu habitual carlista, és a dir vermella, però la que onejava a l'ajuntament era lila, a veure si algú m'ho explica un dia. Més curiositats, alguns escuts dels que hi havia als baixos de l'ajuntament penjats en les parets hi havia imatges de Sant Sebastià, com a patró del poble. Ja en sabem la relació del Sant amb la capital Guipuscoana, Donosti. Veiem que comparteixen Sant Protector, alguna explicació més hi haurà. I encara una altra curiositat que em va explicar un senyor amb el qual vam tenir una gran conversa. Ell em va parlar sobre el personatge que surt a l'escut de Tafalla amb una llança sota d'un castell, és l'anomenat Tubal, fill de Jàfet i net de Noé, sí el del diluvi. Qui m'ho explicava, un metge resident a Pamplona, aficionat i crític d'art, seguí dient-me que atribueixen la fundació de la ciutat a Tubal. En arribar a casa he estat llegint per sobre alguns articles de la Viquipèdia i enllaços diversos i sembla ser que aquesta és una llegenda antiga sobre la fundació del poble ibèric, com ja ell em comentava. Inclús en algún article explica que precisament el nom d'Iber pel riu Ebre vé del nom d'un fill seu com també el nom de Tarragona d'un altre fill anomenat Tarraho (referència de la viquipèdia en català), però tot això ja us ho deixo per vosaltres si voleu seguir investigant per la xarxa sobre aquest tema, que ja fa prou que us tinc aquí pendents. Deu ni do el suc històric que en va sortir.

Un any sabàtic per treballar amb La Rioja i Víctor Hugo

2010-06-15T06:44:00.000-07:00

Avui s'ha tancat el periòde d'inscripció per a participar en la selecció d'una iniciativa de promoció de La Rioja. L'organització proposa concedir una any sabàtic per poder gaudir de tot allò que et pugui oferir la comunitat, el territori i tot el seu univers. Tot i el títol de l'iniciativa "Un año sabátio en la Rioja" em dona la sensació que és un any sabàtic però per treballar de valent. És així fins al punt que l'afortunat guanyador haurà de ser capaç de transmetre tot allò que visqui durant aquest periode. Finalment m'hi he presentat. Els he plantejat un projecte directament relacionat amb una de les activitats que més disfruto, captar un espai a través del dibuix. Per donar-li un grau a l'activitat bona de per sí, he proposat que aquest dibuixos beguin de les tècniques que va desenvolupar en Víctor Hugo en els periodes que es va dedicar precisament al dibuix. Un artista universalment conegut per la seva literatura, però que hagués o hauria de passar també a la història per les seves tècniques plàstiques originals d'ell, desconegudes popularment i en desús.

Tota aquesta col·lecció de treballs d'en Victor Hugo van ser objecte de la tesis doctoral del la Doctora Victoria Tebar, una magnífica professora de dibuix al natural, la qual va estudiar minusiosament i amb excelència tots aquest treballs. Vaig tenir la fortuna de poder conèixer aquesta tesis hi l'he consultada a la biblioteca de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, tot i que també n'hi ha algún article a la xarxa. La fotografia que adjunto és precisament un dels dibuixos d'en Victor Hugo.

Un plantejament així, on no t'has d'ocupar de res més que de la feina a desenvolupar és perfecte per aprofundir i deixar-se portar pel seductor entorn de La Rioja, i portar a un espai plàstic més personal una d'aquestes herències artístiques que ens va deixant la humanitat. Això fa sentir tot un sentiment d'agraiment pels que abans que nosaltres han sabut aportar eines i conceptes per a nosaltres prendre el relleu d'aquest misterios trajecte col·lectiu.

Salelles

2010-06-07T14:50:00.000-07:00

Una aquarel·la que vaig disfrutar bastant. Sense un plantejament gens extremat vaig aconseguir realitzar-la amb una temporalització comoda en relació la sessio de treball. Vaig tardar molt en començar, no em trobava prou centrat i per això vaig aprofitar per parlar gairebé mes d'una hora amb un senyor jubilat que vivia en una petita casa de pagés amb els seus hortets al costat. Fins i tot vam trobar amics comuns. Va ser molt agradable i instructiu.

La composició condueix el punt d'interés a la façana il·luminada de la casa que queda situada en el terç dret del suport. Torno a trobar-me amb els arbres, els pins, que sento tan vius, allà quiets veient-ho tot passar, també inclinats dirigits cap a la casa, i els pals pels cables elèctrics tanquen la banda dreta tot conduïnt també la mirada cap a la balconada de la casa. El cel el vaig treballar amb el paper moll, només la part que ocupa. Amb aquest paper era molt necessari treballar punts concrets així perque porta molta cola i això fa que marqui molt les pinzellades i si en alguna part no convé és la manera, així es veu més atmosfèric. Em va agradar molt donar-li el punt de pes al primer terme amb la insinuació del cereal que hi havia cultivat. La insinuació és un punt delicat, convé més a vegades fer veure que descriure fil per randa un motiu.

Transició

2010-06-01T02:52:00.000-07:00

Quarentena

2010-06-01T02:46:00.000-07:00

Tetraktis o les Victòries alades

2010-06-01T02:30:00.000-07:00

Els quadres sovint els notes amb vida pròpia. Quan els vas pintant s'estableix un diàleg on sembla que et van demanant cap on vol el quadre anar. En aquesta peça observo com els reflexos eren allò que demanava el quadre. Podem observar també unes notes de collage que em condueixen a pensar en aquelles coses invisibles als ulls però que en una pintura poden apareixer tan tranquilament. El personatge de cos girat, és com un espectador i el tema es centra en els quatre personatges femenins, inclosa la nena que també està girada. M'agrada imaginar-me l'espai pictoric com un espai mitològic o espiritual. Aquesta obra està exposada a la galeria Art Bruc. És un oli sobre tela de 73x73 cm.

Alpicat

2010-05-28T04:25:00.001-07:00

Aquest dos pins que es veuen, son pràcticament l'interés principal del tema. Sempre m'imagino una història mitològica al voltant d'ells, com dos amants que han quedat arrelats com dos pins per alguna història desconeguda, Dafne era que es tornava llorer, oi?

Moltes vegades em comenten pel blanc que deixo en les peces. Aquí davant on aquests queden només hi havia herbes i runa... es que això té algún interés en el tema? em pregunto jo... fi al cap podria ser-ho però no és el cas, ja que l'interés i el tractament era un altre. Una peça diu una cosa essent d'aquella determinada manera, però quan és d'una altra, ja en diu una altra. No es pot ser varies coses a la vegada, igual que no es pot agradar a tothom. M'hagués agradat haber sabut això abans, a vegades em pregunto si encara no ho he aprés.

Palau Falguera, dels indianos a l'administració pública

2010-05-28T03:40:00.000-07:00

Les copes dels arbres feien un paraigua que funcionava com un filtre a la llum. Les fulles en certa manera translúcides tintaven l'atmòsfera d'aquell espai . Això podria ser el que em va portar a fer aquesta peça amb aquesta gama de grocs. Em va resultar molt interessant mantenir la gama de les fulles en els troncs, com ja menciono en el post "Patates salades i festes de pentacostes", remarca la idea de que son una sola cosa, una unitat de vida? Tot i així qui sap si haguèssin rebut més tensió els troncs amb uns pinzellades curtes donat-els-hi la textura propia d'ells.

A l'esquerra del quadre trobem un Neptú. Pujant les escales a l'esquerra a l'entrada que queda al primer pis hi havia un Bacus, sembla que en aquesta casa hi havia un cert interés per la mitologia. El dia que pintava aquesta aqüarel·la coïncidia la Fira de la Rosa, d'aquí que pode veure algunes carpes. Segueix la pentacosta.

Patates salades i festes de pentacostes

2010-05-12T00:07:00.001-07:00

A Sant Jordi de Cercs feien les festes del Roser i a la plaça de la biblioteca hi havia aquesta escena, una xurreria, les atraccions, i els vilatans. Aquest nucli és de cases noves molt semblants entre elles, i no es veuen molt incentivadores per un tema pictòric. Calia trobar un punt d'interés i prescindir d'allò inecessari. En aquest sentit aconsello l'obra d'Albert Alís, el qual destaca en la síntesis i concreció del tema. No pretenia fer una obra al seu estil, però si tenir-la en compte com a referent. Una altra cosa que m'agrada fer ultimament és fer els troncs dels arbres del mateix color que hagi fet les fulles. Ho trobo delicat, integrador i poètic (per dir quelcom...). A reveure.

Una aquarel·la a Palamòs

2010-05-03T03:18:00.000-07:00

En un dia plujòs, vaig haver de trobar un lloc arreserat. La distància amb el motiu feu que hagués de tractar les cases com un bosc i no com arbres. És contraproduent per un exercici al natural d'una sessió, amb aquelles condicions climàtiques i la distància mencionada, descriure cada element. És més fer l'efecte de, que volguer dir el què. Tot i així és possible que amb els objectes de primer terme més definits agafés el conjunt més força, però no ha estat el cas. Un plaer saludar-vos a tots de nou.

La Sala de la Uned

2010-03-17T04:39:00.000-07:00

Aquesta sala d'exposicions de la Uned és la qual està amb conveni amb Ibercaja. El muntatge va ser molt interessant. Hi havia dues persones de Queroche, una empresa de muntatge i transports d'exposicions. Vaig poder veure com treballen uns professionals específics del muntatge d'exposicions. Per mi em van deixar l'on anaven els quadres. Com sempre és un trencaclosques, però finalment tot encaixa. Aquesta vegada era especialment complicat ja que s'havia de gestionar pràcticament tres linees de treball. La experiencia va ser reconfortant, pràcticament no em deixaven agafar els quadres, només em deixaven dir on els havien de posar. Un cop decidides les ubicacions vam parlar de l'altura. Valoraven un eix horitzontal en els quadres i a partir d'aquí tots anaven amb l'eix central horitzontal igualat, i jo anar mirant-m'ho. Perfecte, almenys una vegada un no s'ha de cuidar absolutament de tot. Tot un plaer.

Una aquarel·la a Almacelles

2010-03-15T08:59:00.000-07:00

L'aquarel·la... gran tècnica. De seguida que vaig començar a dibuixar amb el llàpis em donguí compte que no anava bé. Aquelles traçades dels arbres de l'esquerra no eren gens precisses, en marcar la zona de l'arbre de la dreta, em quedà el típic cercle de la copa. Va ser definitiu, per allí no anava bé. El següent traç ja va ser amb pinzell i començant per les cases. Creure simplement, i sentir-ho, que el dibuix l'has de tantejar amb l'aquarel·la directament. Això sí, dic tantejar. És comú que no es pot començar sense haver-ho rumiat una mica. Dibuixar mentalment, utilitzar les mans i els dits com si guixèssin, sobre el blanc del paper quan en realitat van concevent els espai compositius sobre la pròpia ment. Realment ahir i aquesta última setmana he conectat molt ràpidament amb la força del dibuix al natural, la força de l'exercici, la seva entitat, i sí, la seva grandesa la qual també ha d'ajudar a trobar una humilitat personal. Es possible que fer aquesta pràctica, com qualsevol altra, no sigui igual per tothom, però a mi em passa això. Conecto d'una manera especial amb l'entorn.

A reveure.

Exposició Itinerant amb Ibercaja

2010-02-09T01:48:00.000-08:00

Aquest 2010 hi haurà una exposició itinerant d'obra meva a algunes seus d'Ibercaja. L'entitat em va seleccionar en un concurs que organitzaven ells i em van oferir aquesta oportunitat. L'exposició passarà per Barbatre, Saragossa i Guadalajara

Una part de l'obra resentada és un treball inèdit, no presentat en públic. Són uns treballs d'estudi on cercava un llenguatge menys convencional per tractar una temática urbana com a símbol de l'entorn que genera el sistema. Aquestes peces són sobre fusta i amb una forta presència de collage. Deixant de banda una estètica més amable, aquestes peces cal valorar-les molt en viu (la pintura sempre en realitat) per apreciar la seva presència.

L'altre part de l'obra és la que molts de vosaltres coneixeu per ser amb la que habitualment em presento.

Aprofito per saludar-vos molt atentament i agraïr-vos el suport que em feu arribar en tantes ocasions.

Fins ara.

Alguns quadres

2010-02-09T01:35:00.000-08:00

Maleta roja, 73x73, oli i paper sobre tela

Gris i carbassa, 73x73, oli i paper sobre tela