Aquest dos pins que es veuen, son pràcticament l'interés principal del tema. Sempre m'imagino una història mitològica al voltant d'ells, com dos amants que han quedat arrelats com dos pins per alguna història desconeguda, Dafne era que es tornava llorer, oi?
Moltes vegades em comenten pel blanc que deixo en les peces. Aquí davant on aquests queden només hi havia herbes i runa... es que això té algún interés en el tema? em pregunto jo... fi al cap podria ser-ho però no és el cas, ja que l'interés i el tractament era un altre. Una peça diu una cosa essent d'aquella determinada manera, però quan és d'una altra, ja en diu una altra. No es pot ser varies coses a la vegada, igual que no es pot agradar a tothom. M'hagués agradat haber sabut això abans, a vegades em pregunto si encara no ho he aprés.
(Obra disponible)
619521797
xaviegabriel@hotmail.com
(Obra disponible)
619521797
xaviegabriel@hotmail.com
2 comentaris:
Molt bonic!
Jo crec que els espais en blanc també han de ser-hi, i s'han de saber acceptar i valorar, el fet del perquè son allà.
Al igual que la meva filosofia a la música, es millor saber dir poc i ben dit, a lloc, que molt i confus.
Segueix amb aquest art teu tan característic, perquè m'encanta!
Molt bona obra, i fes el que veus.
fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada