Recordo com de petits a casa els seus pares, els meus avis, sempre feia ximpleries per fer-nos riure a la meva germana Núria i als seus fills en Joan i n'Anna, i de ben cert que ho aconseguia.
L'altre dia li vaig explicar que estava practicant el retrat i que necessitava models. Li vaig demanar que posés una estona per mi per dibuixar-lo i aquest és el resultat. Gràcies tiet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada