dilluns 3 de maig de 2010

Una aquarel·la a Palamòs


En un dia plujòs, vaig haver de trobar un lloc arreserat. La distància amb el motiu feu que hagués de tractar les cases com un bosc i no com arbres. És contraproduent per un exercici al natural d'una sessió, amb aquelles condicions climàtiques i la distància mencionada, descriure cada element. És més fer l'efecte de, que volguer dir el què. Tot i així és possible que amb els objectes de primer terme més definits agafés el conjunt més força, però no ha estat el cas. Un plaer saludar-vos a tots de nou.

0 comentaris: