Una aquarel·la que vaig gaudir molt. Sense un plantejament gens extremat vaig aconseguir realitzar-la amb una temporalització còmoda en relació la sessio de treball. Vaig tardar molt en començar, no em trobava prou centrat i per això vaig aprofitar per parlar gairebé mes d'una hora amb un senyor jubilat que vivia en una petita casa de pagès amb els seus hortets al costat. Fins i tot vam trobar amics comuns. Va ser molt agradable i instructiu.
La composició condueix el punt d'interés a la façana il·luminada de la casa que queda situada en el terç dret del suport. Torno a trobar-me amb els arbres, els pins, que sento tan vius, allà quiets veient-ho tot passar, també inclinats dirigits cap a la casa, i els pals dels cables elèctrics tanquen la banda dreta tot conduïnt també la mirada cap a la balconada de la casa. El cel el vaig treballar amb el paper moll. Amb aquest paper (Fabriano Gran Torchon) és molt necessari treballar punts concrets així perque porta molta cola i això fa que marqui molt les pinzellades i si en alguna part no convé és la manera, així es veu més atmosfèric. Em va agradar molt donar-li el punt de pes al primer terme amb la insinuació del cereal que hi havia cultivat. La insinuació és un punt delicat, convé més a vegades fer veure que descriure fil per randa un motiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada