dilluns, 14 de març de 2011

Watercolor Landscape Session VI


D'entre allò que no es va veure per aquí durant el 2010 i que no me'n vull estar de mostrar-vos és una aqüarel·la que vaig pintar en una plaça d'un poble del Vallés. A Sant Feliu de Codines s'hi nota una fresca de muntanya. Quan els Pirineus són emblanquinats i la tramuntana s'allarga més enllà dels seus paratges habituals és nota un aire que ha jugat amb la neu.

Per ventura aquell dia el Sol ens va ser company en la travessia. Era dia de mercat, que a Sant Feliu de Codines es celebra en dissabte, i en plena tardor. A les parades de fruita i verdures s'hi veien capses ben plenes de rovellons, ceps, fredolics i bolets diversos que tenen la gràcia de viure en aquestes terres. I entre la gent, les converses delataven l'afició viva i nostrada dels bolets. El mercat es fa a la mateixa plaça de l'ajuntament, el qual queda darrera de la imatge, a l'esquerra hi ha un quiosc, a la dreta un forn amb servei de cafeteria, un bar de poble, que encara era ple de fum, i un altre forn en una cantonada del carrer que s'obre recte avall, en la mateixa casa de la dreta. Enmig de la plaça un espai central de terra amb una font que em quedava a l'esquena també.

D'entre la gent que s'acostava per veure la feina sempre n'hi alguns amb els que m'hi deixo anar, fent-la petar, sovint gent gran, dels que miro si tenen algun secret per descobrir-me. Un d'ells m'explicava com allà mateix, per on cauen els arbres de la dreta, es trobava el punt menys fred del poble. En un dia com aquell l'aire et deixava clara l'época de l'any que estavem i en aquell racó, el vent, pràcticament no hi arribava. A la vegada el Sol amable d'aquell dia et donava aquella escalforeta que t'acabava deixant en samarreta una estona. Tot un plaer en un dia fred de tador.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones Xavi!
Sóc l'ainhoa (de l'eoi, jo faig servir wordpress).
He trobat el blog buscant coses d'igualada i m'he mirat els quadres...m'agraden molt! Trobo interessant el tracte que li dones a l'aquarela. Té una retirada, algunes, a les estampes japoneses.

Espero poder anar a alguna exposició teva, records!

Xavier Gabriel Puiggròs ha dit...

Hola Ainhoa! feia molts dies que no entrava al blog i no havia vist el teu comentari. Gràcies per escriure-hi. M'agrada molt el fet oriental, la seva filosofia, i el plantejament plàstic de les seves obre. De fet és un tot coherent entre idees i formes. Celebro que tinguin algun aspecte com de les estampes. Per mi mi es bona senyal. A reveure!! Petons!