Xavier Gabriel Puiggròs: Sortint de l'Heliogàbal

En l'exposició d'aquest passat mes de gener tot encaixava d'una manera particular, per una banda hi havia el meu treball de retrats de músics en direcctes, per l'altra, el lloc on exposava, l'Heliogàbal, un dels emblemàtics de la música en directe. Vaig aprofitar aquesta situació per brindar-me a assistir a tots els concerts que hi programéssin durant el mes que hi havia la meva exposició. Ara ja en fa uns dies, l'exposició va ser molt valorada i en aquests moments les obres descansen a casa.

Anar a un lloc nou i medir l'exercici en condicions que canvien una mica et fa adonar de com ens anem construïnt amb l'entorn, com ens hi acostumem, com hi dialoguem i quan ens trobem en un entorn nou tot ha de ser valorat de nou, unes llums, unes distànices, unes músiques. Cada element al teu voltant sembla gairebé res i a vegades és gairebé tot.

Us deixo aquí el gruix del que va donar aquestes estades del mes de gener.


Macbook, nino de pelux i disc dur extern en el concert de Montgomery Knott,

Montgomery Knott va oferir un concert fresc i amb altes dosis de creativitat. Servint-se de diferents gadgets va fer gala de la més dolça capacitat de barrejar tecnologia, ja fós l'iphone o qualsevol altre software que portava i instruments entranyables com la melòdica. Per la xarxa no he trobat res per enlaçar-vos la seva música, però val a dir que organitza un esdeveniment que va portant per diferents ciutats d'Estats Units en el qual organitza apats dins d'un cub on projecta a quatre bandes videoarts i films diversos de diferents artistes. Es diu Monkey Town i aquí n'hi ha un article.

Montgomery Knott, dimecres 14 de gener

Guitarra que intervingué amb Montgomery Knott

Jordi Wheeler, és tal com diu el Time Out un multi-instrumentista entre Nova York i València i component dels tranquils Amen Dunes. Aquesta vegada es va preparar ell mateix, jo ho vaig veure, amb un bon parell de taps a les orelles per deleitar-nos amb els més que eixordadors sons, distorsions i acoplades que propinava a la seva guitarra per mitjà d'un tornavís. Si més no una bona dosis de música experimental, res reprobable.

Jordi Wheeler fent lliscar un tornavís en la seva guitarra

Islandia Nunca Quema és una banda del camp de Tarragona d'"indi-pop" amb lletres en anglés. En el seu soundcloud potser us feu més la idea del que fan. Molen.

Carles Ribas, cantant d'Islandia Nunca Quema


Jordi Ximeno, bateria d'Islandia Nunca Quema

Javi González, baix i veus a Islandia Nunca Quema

Salva Miranda, guitarra d'Islandia Nunca Quema

El concert de Larry Gus va ser una autentica flipada tal hi com ho és ell en els seus directe en el qual mostra un perfil catarquic que el manté ben amunt tota l'estona. A l'Heliogàbal ja no van posar cadires i al públic no els va costar gens entrar en els frenètics ritmes d'en Larry. Servit d'una guitarra, un goliat i una taula amb pedals va acabar el concert ballant entre el públic fent una "exhibició" dance.

Esperant a Larry Gus

Larry Gus, divendres 23 de gener

Larry Gus

Chris Brokaw és una llegenda americana. Un músic cantautor amb trajectòria que sap fer-te navegar entre les més delicades textures de la seva guitarra i l'empatia d'un arpejat difús però amb presència. Un soundcloud que val la pena per descobrir-lo.

Chris Brokaw, dimecres 28 de gener

Chris Brokaw al la seva guitarra

Gran sorpresa també poder conèixer a Kim Fasticks, un noi de Saragossa amb qui vaig poder intercanviar una conversa agradable. Des d'aquí aprofito per enviar-li una gran abraçada. Enllaceu al seu bandcamp i sabreu perque acompanya de gira al Chris Brokaw. Melodies de vellut que flueixen.

Kim Fastiks, dimecres 28 de gener

Señor Mosataza son una gent de València amb moltes taules, el seu líder Luis Prado sabia posar-se el públic a la butxaca fent bromes de tota mena sempre acompanyades d'un popular imaginari musical. Tant et fan una versió com et sorprenen amb destacats temes pròpis.