Des de casa meva puc gaudir d'una vista espectacular, contacte visual directe amb La Tossa de Montbui, una de les muntanyetes més emblemàtiques de la nostrada Conca d'Òdena.
Per això que anant-me-la mirant, des de casa estant, algun dia m'hi vaig deixar atrapar. Fer un petit esbòç amb el llàpis és viatjar a l'expresió més primaria i l'oportunitat de trobar-te amb la més mínima expresió de recursos. Per això m'agrada que el plantejament sigui també molt sintètic.
 | ||
| La Tossa des de Vilanova del Camí, grafit sobre paper; 29,7x21 cm |
Ben davant d'Igualada, la riba de l'Anoia és plena de camins, rierols i algun mas amagat
i de sovint passejar-hi que t'inspira per plasmar-ne les formes.
 | |
| La muntanya del Pi, aquarel·la sobre paper; 35x29 cm |
D'un temps ençà em trobo estirant d'un fil a cada treball. M'interesso per una expresió sintètica i repeteixo dins meu la idea d'interpretar. Traslladar l'interés des d'allò que veig a allò que puc fer sobre un paper, deslligar-me de la mirada cognitiva i trobar-me amb el llenguatge de la poètica i els materials.
Per fugir dels ulls
m'agrada posar paraules al camí
i que em siguin la mirada
"Tènue de blau celest il·luminat
de blanc baixant cap a calent.
Boirina al lluny i ressol de prop"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada